 
 |
 |
27-02-2010 Nocturna Capellades - La Lacuna
nervis previs a la sortida
l'amic Pinyol
invasió del carrer major
és un ovni? és un avió? no!! son bttrus nucturnus !!
grup d'escapats
eiiiii company!!!
night riders 4.0
pobres bèsties
carbono de 25 kgs
*utu fang
riu, però només per fora
lluiiiiiiis!!
recuperant líquids
hi havia gana!!
foto frup l
camadedo, dodestá el ffino?
foto frup ll
aquestes no van sopar
foto frup lll
foto frup lV
gaire bé TOTS !!
ODISSEA AL FANG
2ª edició de la Nocturna de Capellades, amb una organització força bona per part de l'Eduard Iglésias i el Cesc Castells amb ajuda del Marcel Xato i l'Isaac Ros.
Eren les 7 de la tarda de dissabte quan la plaça del Tall de Conill de Capellades va quedar envaïda per una colla de personatges en vestimenta estranya, amb tot d'estris lluminosos i amb uns aparells anomenats btt. De fet o bé s'ha d'estar sonat o s'ha de tenir molt de mono d'anar en bici, ja que a part de fer-ho de nit el part meteorològic anunciava pluja i vent. Una nit perfecte pels amants de l'aventura i una bona ocasió per fer una ruta amb amics de la comarca.
Cap de nosaltres tenia la més remota idea de la trampa que ens esperava uns quilòmetres abans de Rofes.
19:00 Sortida del grup tot fent un tomb pel carrer major, on la gent quedava atònita en veure tot aquell munt de sonats carregats de llums, ens dirigim cap al cementiri on agafem un corriolet i pista direcció Can Paixano, el terra era humit i amb algun toll, totalment ciclable i cap problema pel moment.
La sortida era neutralitzada en cap moment es podia passar als organitzadors, de fet el ritme del davant era prou bo, ni molt ràpid ni molt lent, tot i que s'havien d'anar frenant alguns bèsties que momentàniament se'ls anava la castanya i mentre uns portaven una relació de canvi normal a les rampes, plat mitjà i pinyó de 34 o 30, aquestos anaven amb el pinyó petit.
El grup s'anava estirant i es van fer 3 grups bastant definits, i s'anaven esperant i fent reagrupaments tot sovint.
Cada cop el terreny era més hostil, els tolls es succeïen amb més freqüència i el temible enemic de les mountain bikes, el fang, s'anava fent més present.
Per darrera, tres baixes per algun trastorn gàstric i per problemes amb el fang i l'amic Pinyol va patir una caiguda de cadena amb tanta mala folla que l'hi van haver de desmuntar la biela i mig pedalier per tal de treure el nus que s'havia format.
Després arriben unes baixades que qui no sabia esquiar ho tenia fotut.
Un cop passat Can Feixes va arribar el mal son, ens vam fotre de peus a la galleda, i de quina manera. El fang s'anava fent cada cop més pastós, fins al punt que col·lapsava ambdues rodes, es començava a bloquejar la roda del darrera degut al la pasta que s'hi havia format i als pocs segons la davantera també, de forma que no hi havia més sants pebrots que netejar el pas de roda amb el que fos i el pont de l’amortidor davanter també, tot plegat per avançar 50 metres... i col·lapse altra cop, així varem fer més de 2 quilòmetres. Pràcticament era impossible aixecar la btt i portar-la al coll degut a la gran quantitat de fang acumulada, i pràcticament també era impossible arrossegar-la, total UNA ODISSEA, que va convertir una ruta que es pot fer en 1 hora i mitja o 2 màxim en 4.
Gràcies a un endoll de 480 Volts, algú se les va arreglar per aconseguir una kartcher tan bon punt arribem a La Llacuna amb la que varem treure la càrrega innecessària i molesta de les nostres estimades btts.
Així doncs ens plantem a cal Tiquets a sopar, la Conchi tal i con ens va veure plens de fang va fer uns ulls com taronges, a sobre de tard, bruts. El menú com sempre força bo, amb embotits, seques, carns a la brasa i escalivada. Ho tenien tot a punt i amb la gana que arrossegàvem es va agrair molt.
Durant el sopar, bon rotllo, riures i no podien faltar els comentaris de la duresa que havia estat la ruta, tant pels que estan més en forma que pels qui no. Donat el caos de l’anada es va decidir de tornar per asfalt fins a Capellades.
A les 2:00 am ens acomiadem del gran grup i per no haver d’anar a dormir massa tard els 4 bttrus vam decidir tirar pel dret a Igualada pel coll de la Creu i la Portella, en una horeta i vint ens plantàvem a cal Sherpa, on faríem una neteja i engrassada a fons de les btt, en acabar ningú tenia son del tot pel que vam agafar un cotxe i a les 4 am tirem a Cape a buscar els altres autos. Total a les 4:30 a dormir. La resta, per asfalt, varen tenir una tornada tranquila, només amb un petit incident d'una cadena tencada.
A l’endemà més d'un anava cruixit fins als ossos, no es pot culpar a la organització de res, ells varen comprovar la ruta 3 dies abans i tot i una mica de fang el camí era en condicions bones per la btt, va ser la pluja del mateix dissabte que ho va malmetre tot i que cony, l’aventura és l’aventura.
Fins l'any que ve.
vídeo, fotos i text: Ivan
