|
|
 |
14-Maig-2011 ANOIA RACE TOUR
3 valents bttrus "o inconscients" afronten la que sens dubte serà la cursa més llarga que mai han fet, la 1ª en el cas del Sherpa.
La cursa és la Anoia Bike Tour amb unes lleugeres modificacions retallant en uns 15 km el traçat original que ja varem fer en 2010. A diferència d'altres curses aquesta no està senyalitzada i s'ha de fer per nassos amb GPS amb el trak que prèviament t'envien per e-mail. S'havia d'estar familiaritzat amb l'aparell, més d'un va tenir ensurts amb errades com falta de piles o problemes amb el mateix GPS.
Vora 70 intrèpids participants, amb molt de nivell la majoria, prenem la sortida des de l'estadi d'Igualada direcció el Rec amb sortida neutralitzada fins agafar pista, ja que passàvem per casc urbá.
Tot just allà se'ns apunta l'Infiltrat que vol fer uns km amb nosaltres al marge de la cursa. Tot i que la consigna era no forçar al principi, el ritme era alt. El grup s'anava estirant i posant a cadascú al seu lloc, nosaltres érem al mig i el ritme seguia sense afluixar.
A les primeres de canvi el Sherpa es fot de cap, al km 10, unes quantes ratllades i in fort cop al maluc fan que es baixi el ritme un pel i tant el Maki com el Merengue estan d'acord amb afluixar un pel per tal de dosificar, tot i així encara era un pel massa ràpid.
Les primeres rampes dures son passat la Pobla de Claramunt i tot just abans d'arribar als Masets i es torna a fer una selecció natural dels que estan més en forma i els que no. Passem la font de Ferro i uns km després trobem el primer avituallament i prenem una mica de fruita i reomplim d'aigües.
Seguim direcció Can Tardà i cap a Maians i comença la dura pujada fins a la Serra de Rubió. Les forces encara estan prou bé i la mitja és superior als 17 km/h, seguint així arribarem a l'hora prevista a Pujalt per dinar.
El primer gran corriol ens fa oblidar que som a una cursa i el passem a fons. Tot i no ser el terreny preferit del Merengue, es porta prou be i no el vam tenir que esperar gens, el tio està fet una màquina.
Pràcticament ja no trobem a ningú més fins a Prat de Rei, on hi ha un avituallament amb embotits, fruita i demés que està prou be. Reprenem la marxa i ens Plantem a Pujalt, km 85, i en diferència a la majoria, nosaltres parem a dinar, asseguts i sense pressa. Unes botifarres, alguna birra i un bon descans d'uns 30 minuts.
De fet no anàvem a competir, la nostra satisfacció serà creuar la línea d'arribada sigui com sigui. Tot just abans de sortir ens trobem a la Virginia i ens acompanya uns km. PEr fi la gran i esperada baixada fins a tocar a Copons, on el Sherpa estava ja literalment a zero d'energia i els companys baixen el ritme per tal d'anar plegats.
Punxada del Maki. En condicions normals el Sherpa s'hauria posat a canviar el neumàtic, però en aquest cas es va estirar a la gespa per tal de recuperar l'alè.
Pràcticament érem al km 110 i tots estàvem molt cansats "el merengue no tant" però això s'havia d'acabar com fos. Deu ser el mateix que en una marató el km 33, el punt psicològic on plegues o acabes. Un cop passat Copons, el corriol preciós que passa pel riu ens torna a donar ànims.
Ja som al pont de Can Mateu, l'últim avituallament, i la rematada final entrant per Vista Alegre i entrada triomfal a l'estadi atlètic, amb un temps de 6 hores i 50 minuts, 6 hores justes damunt la btt y amb 127 km al sac.
Com no, felicitats a la Organització, tant els avituallaments com el dinar eren més que suficients i tot va anar com la seda.
text: Ivan
vídeo: Ivan i ART
