Per fi arriba la primera edició de les 3 Mítiques que de ven segur serà una ruta fixa del calendari de cada any, amb variacions de les rampes més famoses de l'entorn anoienc.

Aquest cop les pujades mítiques triades, de ma del Merengue, han estat el refotut Infern, que està passat les vinyes direcció La Llacuna trencant a ma esquerra cap a Rofes. És una rampa que comença amb asfalt i que mica en mica comença a picar i fa aproximadament 800 metres, però és just al final quan el pendent s'intensifica fins al 26% en una rampa sense descans que fa treure els colors a més d'un.

La segona gran pujada és el tallafocs de La Tossa. Si la primera és dura la segona, al meu parer, és bastant més dura. Son una consecució de rampes, les primeres les més dures, de fins al 30% de pendent i força tècniques. Només fa 400 metres, però son brutals.

La tercera i última és la pujada al Pla del Magre, just davant de Jorba, també és la més coneguda i la més suau de les tres, tot i que la més llarga amb 1,2 km, amb unes pendents constants sobre el 16% i puntes del 18% i 20%.

8 Bttrus no fallen a la cita i avui ens acompanyen per primer cop 6 membres de la Peña del Biberón del Vendrell, que és un club amb força representació a l'Anoia i que estan un pas pel davant en forma física que nosaltres. Total, que estan fets uns animals.

Ens trobem al lloc habitual tots plegats, fem les presentacions de rigor i enfilem per la Censada a ritme baix per tal de no arribar a les grans pujades cascats. Un cop enfilem l'infern, es comença a trencar el grup ràpidament. Els màquines dels Biberons amb el Pau al cap davant imposen un ritme demolidor i només el Merengue és capaç de seguir-los. La resta de mortals anem fent xino xano. Gaire be tots els biberons coronen amb zero peus, mentre que la meitat de bttrus fem fiasco... 1er Pau, 2on David, 3er Merengue.

La baixada la fem tot buscant un corriol, que degut a les pluges i a la primavera estava molt feréstec i moll, els que anàvem davant vam quedar xops.

Arribem al casc antic de Montbui i anem a buscar la segona mítica. Sense anestèsia i com les cabres, tothom arrenca per les brutals rampes del tallafocs i tot i el tècnic de la pujada coronen més o menys els mateixos de l'infern. 1er Pau, 2on Andrés, 3er Merengue.

Baixem pel corriol de la serp on el Sherpa agafa la iniciativa i fa el que millor se li dona baixar sense seny !!

Arribem al Montbui al bar Frayma on fem un esmorzar de germanor, amb molta conya i bon rotllo entre colles i ens fotem uns entrepans de "paleta" i un munt de mam "feia molta calor" per tal de recuperar forces per afrontar la última mítica.

Tirem direcció el Molí Blanc i per Can Cansalada fins als peus de l'última pujada on hi ha dos abandonaments, el Sherpa que està mort i el Checa que veient que un plega s'hi apunta.

La resta fan el cim del Pla del Magre amb més pena que glòria, ja que la temperatura ja era massa elevada per fer aquestes animalades, tot i així el Pau segueix en la seva línea i fa primer, l'Andrés 2on i el Recautxutat que s'havia reservat tota la ruta corona tercer.

Resultats a part, la ruta en general és prou dura, no pel desnivell positiu acumulat, sinó per la duresa d'aquests tres autèntics calvaris sumats a la calor que va fer a última hora.

A estat un autèntic paler de pedalar al costat dels 6 integrants de la Peña del Biberón i de ven segur que no serà l'últim cop que en fem una de plegats. Ara be, ens haurem de posar les piles per seguir-los... 

 

text: Ivan

fotos: Alberto, Rafa